Avui presentem dos microrelats de por amb final obert
situats també en un no-lloc: el passadís que connecta
la línia groga amb la verda del metro de Barcelona,
al Passeig de Gràcia.
El primer, La foscor de l'ombra, és de la Khelley Olivo i el segon, Destí imprevist, de l'Elena Julián.
Segur que us agradaran!
_____________________________________
La foscor de l'ombra
Parpellejo diverses vegades, caminant cap a casa, tot fosc. Vull arribar aviat, accelero el pas. Soc al Passeig de Gràcia, per fer transbord. Alguna cosa em persegueix? A cada passa sento els seus passos, la seva respiració, el seu alè... De sobte, l'ombra agafa un ganivet i el clava al pit. Aterrida miro qui és, tots m'observen, i mentre m'enfonso tot es fa nítid. La foscor ja forma part de mi.
Destí imprevist
11 de la nit. Estic tornant a casa després de dinar a casa d’uns amics. Just passo pel “passadís de la mort”. Em fa angúnia passar-hi sola, però no em passarà res, veritat? De sobte, un soroll darrere meu. Em giro. No hi ha ningú en aquell passadís. La meva maleta, segur. Noto un vent lleuger al meu costat, i just es reflecteix una mena d’ombra a la paret. Tot es fa negre. Només recordo una cara que se'm feia molt familiar i la meva maleta esquitxada d’una taca vermella.
______________________________________________
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada