Aquí us presentem un sonet escrit per l'Helena González, alumna de
Creació literària de primer de Batxillerat.
És un sonet íntim i emotiu en què recorda amb sentiments
continguts la figura del seu avi i l'estima que li tenia.
____________________________________________
ETERNITAT
Avi, per mi mai seràs oblidat,
des l’últim dia jo et vaig anhelar,
a la consciència els records han
d’estar,
per tots nosaltres seràs recordat.
I és que avui, et recordo amb
claredat,
com si fos ahir quan et vaig
visitar,
quan encara amb tu podia parlar,
és com si el temps m’hi hagués
traslladat.
Enyoro quan eres al meu costat,
i els dos rèiem jugant a jocs de
taula,
un bon record que tinc, en veritat.
Tant de bo fossis per l’eternitat,
però aquí estem junts, paraula per
paraula,
esplaiant-me amb tu, veus?, tot ben
callat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada